Sempre havia dit que tindria 3 fills. M’agraden els nens i les famílies nombroses, però després de tenir a l’Abril i la feinada que em va venir a sobre, vaig dir que em plantava amb dos.
El primer any i mig del segon fill per mi va ser molt dur. Tornar a la falta de son constant, gestionar els gelos del gran, rebequeries, virus que no acaben mai… i moltíssimes hores sola amb els dos, perquè el pare de les criatures treballa molt perquè jo pugui fer reducció de jornada i passar el màxim de temps amb ells! (no em queixo gaire perquè és un bé per tots, però és dur).
Al passar el primer any i mig vam començar a veure la llum… L’Abril més independent, començàvem a dormir nits senceres, i tornen a venir les ganes d’un altre fill… però si ens ho pensàvem massa i fèiem pros i contres, ens “cagàvem de por” i guanyava el NO per golejada 
L’única cosa que teníem clara era que: ara o mai! Volíem que es portessin poc entre ells i que la logística d’anar a munt i a baix tot el dia entre escoles passés ràpid. Així que dit i fet, no vaig tenir més regles!! Ja estic de 31 setmanes i mitja!!
Sé que m’esperen uns anys durs, de més gelos, baralles entre ells, virus que es solapen… però en tinc moltes ganes (i una mica por).
La gent em diu que sóc molt valenta i que estic boja!! I sí, potser una mica de cada, però que hi farem, tindrem una super família de 5!!!!
Si responc a la pregunta, com ens decidim tenir el 3r fill??? Deixant de pensar en el que ens ve a sobre i centrar-nos amb la il·lusió que ens feia als dos ser un més a la nostre petita família.